Què és la
alta sensibilitat?

Aprofundim molt en tot el que succeeix al nostre entorn i al nostre interior. Som reflexives i bastant prudents davant de situacions noves, en que ens parem a observar abans d’actuar i prendre decisions.

Tenim tendència a contemplar totes les conseqüències i des de tots els punts de vista sent conscients de les múltiples solucions i implicacions que pot contenir el tema del qual ens ocupem i que ha captat la nostra atenció arribant a comparar-lo amb dades i experiències que ens han esdevingut amb anterioritat. No sempre ho fem conscientment, sinó a través de la intuïció que ens arriba.

Els PAS sentim emocions intenses, tant agradables com desagradables. Ens posem nerviosxs, ens enfadem, ens entristim, ens il·lusionem, ens enamorem o ens commovem més fàcil i intensament que la majoria i aquestes emocions ens solen durar més temps.

Tenim més capacitat per posar-nos al lloc de l’altre, és a dir, empatia. Mostrem una major activació en l’ínsula*, i una major activitat en el sistema de neurones mirall**. Ens commovem amb més facilitat i ens emocionem amb especial sensibilitat davant manifestacions de bellesa, davant la tendresa, en moments de profunda connexió, davant la felicitat d’altres persones, etc.

L’ínsula és una regió cerebral. Hi ha qui diu que és aquí on es localitza el nucli de la nostra “consciència“. Els neuròlegs ens avancen que aquesta estructura funciona més aviat com la deu de les nostres emocions, el seient de la nostra empatia i el cofre de la nostra intuïció.

Recents investigacions han indicat que aquesta regió de l’escorça cerebral presenta un paper clau en la capacitat de reconeixement d’emocions i d‘empatia.

Gràcies a l’ínsula aprenem de les nostres experiències, ja que vinculem sensacions subjectives agradables o desagradables a allò que fem i diem i, d’aquesta manera, anem associant comportaments a conseqüències a través del que percebem.

Els experts en neurociència suposen que aquestes neurones exerceixen una funció important dins de les capacitats cognitives lligades a la vida social, com ara l’empatia ―capacitat de posar-se al lloc de altre― i la imitació ―fonamental en els processos d’aprenentatge―. La peculiaritat d’aquestes cèl·lules és que no només permeten reflectir allò que veiem fora en el nostre interior a nivell motor, sinó també a nivell emocional. Aquestes neurones estan connectades al sistema límbic ―relacionat amb la regulació de les emocions, la memòria i l’atenció―. Les neurones mirall també reflecteixen les emocions dels altres en el nostre cervell, no només les seves accions.

El 1996 el neurobiòleg italià Rizzolatti va descobrir les neurones mirall. Aquestes són cèl·lules que responen de manera ràpida i inconscient a alguns estímuls imitant-los. Són neurones que ens permeten imitar o reflectir les accions dels altres. Són les que fan que els nens i nenes imitin als seus pares; els seus gestos i paraules des que són nadons. Hi ha evidències científiques que assenyalen a aquestes neurones com les responsables que aprenguem, des dels nostres primers anys de vida, per imitació, el que s’anomena aprenentatge vicari.

Aquells que tenim una alta sensibilitat emocional captem un major nombre d’estímuls i detalls sensorials del nostre entorn de tot tipus, tant percepcions fisiològiques a través de la vista, l’oïda, l’olfacte, el gust i el tacte, com informació més subtil com l’estat anímic de les persones que tenim al davant, o l’energia que es desprèn entre dues o diverses persones distingint si és energia positiva o negativa. També solem notar i fixar-nos en si un quadre està una mica tort, si algú porta descordat un botó o si té un pèl en el jersei.

El nostre cervell processa aquests estímuls més intensament i com a conseqüència d’aquesta major sensibilitat associem molt fàcilment sensacions físiques amb records i emocions.

Ens molesten, per exemple, les llums intenses, els sorolls, les olors fortes, la rascada de l’etiqueta de la nostra camises; però també ens capaciten per apreciar i gaudir intensament de sensacions plaents com contemplar la bellesa d’una flor, una sortida i posta de sol, ens commovem amb l’art, la bellesa, la natura, etc.

Les persones amb alta sensibilitat al captar i processar profundament gran quantitat de detalls en el nostre entorn i connectar molt directa i profundament amb els altres a escala emocional, ens sobreestimulem i saturem amb més facilitat. Aquesta sobreactivació ens genera sensació de tensió, sensació d’estar fora de control ja que al haver molt de soroll mental ens dificulta pensar amb serenitat i acabem desembocant cap a una irritabilitat latent.

Amb la sobreestimulació s’alteren tots els nostres sistemes: pensament, emoció i cos. Si em deixes acompanyar-te a trobar les respostes sobre com gestionar l’alta sensibilitat, en tot aquest allau de sensacions, trobaràs una infinitat de possibilitats on abans veies un problema de col·lapse d’emocions.

Com gestionar el tret d’alta sensibilitat emocional?

A grans trets, et proposo quatre passos que seran molt més efectius i sostenibles si ho fas acompanyat per un professional:

• Descobrint-lo: a través de parlar i relacionar-te amb grups PAS, llegir llibres al respecte, etc.
• Comprenent-lo: amb informació veraç i contrastada. Cada vegada tenim més estudis que aporten llum sobre els trets dels PAS.
• Acceptant-lo: ja que la som, acceptem-la, treiem-li la llum, pulim-li l’ombra.
• Integrant-lo en el nostre dia a dia: naturalitzant-la, permetent-nos viure en més pau i harmonia amb nosaltres mateixes i el nostre entorn.